Que la cultura és part de la vida és una obvietat, però sovint se la tracta com si fos un dels departament dels grans magatzems de l’existència. Cada gest nostre és cultura, entenent-la com l’expressió interrogativa, creativa i representativa dels anhels humans. En el procés s’ha demanat a la cultura que per via dels seus professionals es fessin públics manifestos en un i altre sentit. Però el que realment és significatiu de la cultura en el camí a la consulta és la seva expressió en el bagatge de la gent: no hi hauria hagut càntics, cartells ni lemes imaginatius, respostes iròniques davant d’actes coercitius; coreografies en la mobilitat de la gent en les manifestacions ni bon humor, sense la cultura. I després pregunten per a què ens serveix?