La desconstrucció més enllà d’Adrià

Els dies de Setmana Santa, com qui compta ovelletes per saltar l’insomni, em vaig plantar davant la biblioteca amb la finalitat de jubilar llibres i recuperar la sensació d’espai, ni que fos a les lleixes. Em vaig trobar amb Jacques Derrida, que utilitzava com a gimnàs per als alumnes quan feia de professor a la universitat. Em va fer gràcia que totes aquelles grans paraules com desconstrucció només sonin en l’argot gastronòmic de Ferran Adrià, lluny de la crítica a la metafísica de la presència que invocava Derrida, aquell espai on el pensador francès volia trobar la possibilitat de pensar de manera diferent a la canònica interrogació de la presència. L’única conclusió seria que les paraules que van cap als fogons es cremen?