Opinió

L’APUNT

La síndrome de La Moncloa de Sánchez

Quan Aznar es va imposar un límit de dos mandats, el públic va celebrar preventivament la mesura d’higiene que conjurava la temuda síndrome de La Moncloa. Que el vici narcisista de no escoltar i viure deliris de grandesa internacional ataqui el president quan és de gira fora de l’edifici en l’equador de la primera legislatura normal no és habitual, però Pedro Sánchez ha pensat que la invasió russa d’Ucraïna, l’esclat dels preus i l’enuig al carrer mereixien donar-se temps a si mateix. El pati del Congrés –espai de sinceritat sense parangó– s’omple de diputats alertant que l’economia albira un decreixement i que això amb una inflació del 10% és explosiu, però Sánchez –que al juliol va prescindir de talent– espera Godot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.