Ningú escull estar malalt, però tothom sap que, posats a triar, més val tenir alguna cosa amb nom i cognoms, amb molts exemples al món, amb documentació, anàlisis, tractaments, alternatives i esperança. Quan el diagnòstic ve acompanyat de frases com “El que li passa no està estudiat, anem perduts” o “Només n’hi ha deu casos al món”, es pren consciència, des del minut zero, que el camí serà molt complicat. I és frustrant saber que no ho seria tant si es comptés amb els mateixos recursos que es destinen a altres patologies. És per això que anuncis com els d’ahir d’AstraZeneca, que ha avançat que contractarà 1.000 persones a Barcelona únicament per progressar en la recerca de fàrmacs per tractar malalties minoritàries, és un gran triomf col·lectiu. Llàstima que anem tardíssim.