Un adéu amb tot en contra no ha de ser fàcil. Tampoc quan havies de ser l'encarregat de revertir les adversitats, ni quan, per motius aliens o propis, has estat objecte d'un cert escarni col·lectiu. Però tampoc s'acaben d'entendre alguns detalls de la manera de marxar de Pere Navarro: que només un cercle molt reduït conegués la seva decisió, que l'anunci agafés per sorpresa a part de la seva executiva –la mateixa part que li havia demanat que fes aquest pas–, que s'aferrés de totes totes al seu llegat, que el dia abans de dir que marxava pronunciés una conferència sobre la seva proposta de futur per a Catalunya... No s'entenen perquè no cal posar més pedres de les necessàries al camí, prou costerut, de qui agafi el relleu.