La desconfiança entre els dos grans partits sobiranistes és immensa i no ve d'ara. CiU i ERC ja acumulaven recels abans del 9–N. Aleshores, de cara a la galeria van fer el paper i van repetir fins a la sacietat que el més important era garantir l'èxit del 9–N. Però no van dir què entenien per èxit ni per què serviria un 9–N triomfant. I ja s'ha vist: el hàmster català ha tornat a la roda, a tot drap, emmurriat mirant-se el melic. I els dos partits anar-se erosionant. Ara es corre el perill del mateix: de presentar un acord només de cara a la galeria i que aquestes eleccions ni siguin plebiscitàries ni se sàpiga què fer després amb uns resultats complexos. Per ara, el hàmster català només mira la seva roda, incapaç, una vegada més, d'articular res.