Catalunya ha estat, tradicionalment, un país d'europeistes, que intuïen nord enllà l'obertura i les oportunitats que no veien a l'altra banda de l'Ebre. Aquests dies, però, molts caminen capcots, avergonyits pel lamentable paperot i l'exercici d'amnèsia històrica que els Vint-i-vuit estant fent amb el drama dels refugiats. Molts catalans es van abocar a oferir casa seva o el que fos als refugiats, colpits per la imatge d'Aylan estès a la platja, i ahir molts més van recordar, als carrers de Barcelona, que encara tenen un llit o un plat a taula per als asilats, però els mandataris europeus no els deixen ni oferir-lo. El somni europeu es dilueix i cada cop faran més llàstima els avisos dels qui amenacen de deixar fora de la UE els pobles díscols de l'Estat.