Opinió

Sixena, un conflicte polític

A vegades la veritat utilitza camins sorprenents per aflorar. És el cas del litigi per les obres del monestir de Sixena, a Aragó. Un reportatge de la fotògrafa Montserrat Manent fet l'any 1988 al monestir demostra que el govern aragonès i el mateix municipi de Vilanova de Sixena no havien fet cap restauració al cenobi durant mig segle després de l'incendi que el va destruir l'any 1936. Un patrimoni que, segons el testimoni de la mateixa Manent, restava en un estat d'“abandó absolut”. Una deixadesa que contrasta amb l'actual ofensiva mediàtica i judicial amb què Aragó defensa el retorn a Sixena d'unes obres i d'unes pintures que, si no hagués estat per la intervenció catalana en diferents moments, ara es trobarien disperses pel món o s'haurien malmès per sempre. Però la confrontació, sobretot si s'alimenta d'anticatalanisme, sempre dóna rèdits a la resta de l'Estat. I, malauradament, aquest és el camí que Aragó ha emprés. El fet que altres obres de Sixena estiguin en museus espanyols, d'on no són reclamades, enforteix de nou l'argument de la manipulació política.

Enmig de la polèmica per Sixena, la setmana s'ha tancat amb dues decisions molt importants que cal destacar. D'una banda, la Junta de Museus ha tornat a rebutjar la descatalogació dels quaranta-quatre béns de Sixena que atresora el Museu de Lleida per impedir que es traslladin a Aragó. És una decisió no vinculant, certament, però que dóna arguments de pes a Santi Vila, conseller de Cultura. Vila va protagonitzar divendres l'altre anunci important: que el Museu de Lleida serà declarat museu d'interès nacional, que no implica més protecció per a les obres de Sixena, però que no deixa de ser molt significativa i necessària en aquest moment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.