Els MENA, un greuge nou
El govern espanyol va aprovar ahir la distribució dels fons destinats als menors estrangers no acompanyats (MENA) que estan en centres d’acollida. El repartiment, però, ha ignorat el cens de menors que efectivament viuen als centres d’acollida, i s’ha basat només en el registre policial d’entrada dels menors, sense tenir en compte que molts d’aquests MENA entren per Andalusia, on són registrats, però després es desplacen a buscar-se la vida a altres llocs, preferentment a Catalunya, el País Basc i el País Valencià. El resultat és un repartiment injust, que no respon a les necessitats i que generarà una situació d’infrafinançament.
A Catalunya, la Generalitat té censats 2.809 menors que viuen tutelats en centres d’acollida i calcula que superarà els tres mil abans que acabi l’any, però com que el ministeri ha reduït la xifra als 1.074 joves que té registrats la policia, només hi ha destinat 2 milions d’euros, que seran del tot insuficients per cobrir el cost del seu acolliment, i encara menys de la seva integració social. La situació de desequilibri és similar al País Basc i al País Valencià, mentre que Andalusia rebrà 25 dels 40 milions.
El conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir el Homrani, va forçar dijous una reunió amb la ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, per intentar evitar el problema i també el greuge, perquè ara serà el govern català qui haurà d’assumir el cost que el ministeri ha deixat orfe. El govern de Pedro Sánchez se n’ha fet un fart, de parlar de diàleg, per desencallar deutes, compromisos i incompliments que s’arrosseguen fa anys, perquè creu –erròniament– que així resoldrà el problema polític amb Catalunya. El que no sembla entendre és que això són simples factures pendents i que, mentre negocia pagar-les, la seva concepció de l’Estat i de com s’ha de gestionar ja n’està fabricant de noves.