Un acte de resistència pacífica

La vaga de fam que fan a la presó de Lledoners els diputats catalans Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i l’exconseller Joaquim Forn és una conseqüència més de la repressió judicial i política que exerceix l’Estat espanyol contra el procés democràtic que va desembocar en el referèndum d’independència de l’1 d’octubre i, molt en particular, contra els que van liderar aquest procés des del govern català o des de les principals entitats sobiranistes, l’ANC i Òmnium. És un acte de protesta i de resistència, un cop més, pacífic i del tot legítim en vista d’unes estructures judicials que no defensen els drets dels ciutadans, sinó únicament l’Estat.

El Tribunal Constitucional és la més alta instància del sistema judicial espanyol i és ridícul que justifiqui la seva demora de fins a un any per resoldre recursos d’empara interposats pels presos polítics catalans amb l’excusa de la complexitat del tema. Els magistrats no poden donar-se pressa i resoldre en qüestió de dies quan volen ells o algú altre amb prou influència i fer exactament el contrari i trigar mesos quan els interessi a ells o a l’Estat.

El procés està viciat d’inici i els processats, els que han decidit fer vaga de fam i els que han decidit no fer-la, ja no esperen que cap decisió judicial a Espanya els beneficiï, ni tan sols que sigui justa. Per això han de fer tot el recorregut abans d’arribar a la justícia europea, al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg. El bloqueig del TC no és innocent i pretén evitar que el TEDH pugui posar en dubte o en evidència la falta d’imparcialitat dels tribunals espanyols quan el judici ni tan sols ha començat. I això vulnera els drets de tots els presos polítics, desvirtua l’estat de dret i és necessari denunciar-ho.