La moció de censura debatuda ahir al Parlament a instàncies de Ciutadans va posar de manifest la barroera instrumentalització mediàtica que aquest partit fa de les institucions. Amb una candidata a substituir el president Quim Torra, Lorena Roldán, que va utilitzar la pitjor política de l’insult, amb un llenguatge groller i provocador i la mentida com a arma argumental. Així ho va denunciar la consellera portaveu del govern, Meritxell Budó, que amb la seva substitució del president Torra ja va posar de manifest el baix perfil de la moció de censura d’ahir. També van criticar-ho en les seves intervencions els portaveus dels grups independentistes o dels comuns. Però fins i tot Miquel Iceta va justificar l’abstenció del PSC per considerar-la una iniciativa oportunista i fracassada.

Cs i PP van buscar ahir el rèdit mediàtic electoral amb Albert Rivera, Inés Arrimadas i Cayetana Álvarez de Toledo a la tribuna d’invitats, i per això van carregar de forma inaudita durant bona part de la sessió contra els socialistes. En definitiva, Cs va pervertir ahir el sentit d’una moció de censura, que és legítima, però que ha de ser una eina constructiva d’alternativa de govern. Roldán no va exposar el seu programa sinó un reguitzell d’insults i falsedats. Entre altres, insidioses referències al terrorisme, la pólvora o explosius com la goma-2 que buscaven criminalitzar l’independentisme i generar una irreal imatge de violència. Amb Cs, que ahir va estar nefast en el fons i en la forma, l’unionisme va fracassar novament al Parlament, i de manera estrepitosa. La moció contra Torra no va obtenir el seguiment ni d’una tercera part de la cambra catalana. La qual cosa demostra la inexistència d’una alternativa viable a l’independentisme. Aquesta, i no cap altra, és la Catalunya real.