Editorial

La segona onada de fusions de les caixes catalanes

Els darrers dies, les caixes catalanes han viscut una segona onada de concentracions. En la primera, sis entitats van tancar dues fusions: les caixes Catalunya, Tarragona i Manresa, d'una banda, i les caixes Sabadell, Terrassa i Manlleu, de l'altra. Hi havia, però, tres caixes que s'havien quedat despenjades: Caixa Girona, que va optar per no entrar en l'operació de les dues entitats del Vallès i l'osonenca, sota el nom d'Unnim, i Caixa Laietana i Caixa Penedès, que no es van posar d'acord. Ara, en aquesta segona fase, obligada per la situació econòmica, la pressió dels governs i del Banc d'Espanya, i l'acabament, el proper 30 de juny, del termini per demanar ajudes al FROB, Caixa Girona ha estat absorbida per «la Caixa» i s'han iniciat converses per tancar dues SIP. Caixa Laietana entraria en una SIP liderada per Caja Madrid mentre que Caixa Penedès ho faria en una que lidera Caja Murcia. Aquest sistema d'aliança, batejat amb el nom de fusió freda, permet que les entitats que en formen part creïn un nou banc que és el que té prou força financera com per a anar a buscar crèdit a Europa –les caixes comarcals catalanes el tenien gairebé tancat en aquests moments– i, a més, que puguin mantenir la marca i l'obra social en els territoris històrics. Ara, a l'altra banda, hi ha la preocupació pel fet que part del poder de decisió respecte a caixes catalanes es desplaça fora de Catalunya i, també, que una futura ampliació del nou banc que es crea faria rebaixar el tant per cent de participació de les creadores i, per tant, el seu poder decisori. Els responsables de les dues entitats, però, han tingut prou temps i coneixen prou bé la situació actual per poder decidir quina és la millor opció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.