Un lema que és unitari i d'afirmació

Òmnium Cultural, que és la principal organització promotora de la manifestació del 10-J contra la sentència de l'Estatut, està rebent múltiples pressions perquè renunciï a liderar la marxa amb el lema Som una nació. Nosaltres decidim. La pretensió del president de la Generalitat, José Montilla, i del seu partit, el PSC, és que els organitzadors cedeixin la capçalera als representants institucionals darrere d'una bandera catalana, amb l'argument que cap símbol pot ser més transversal. I segurament és així. Però la qüestió és una mica més complicada. La quadribarrada és tan transversal que fins i tot admetria que hi desfilessin darrere els representants del PP, el partit que va recórrer l'Estatut al TC i que, naturalment, està en contra de tota protesta contra la sentència. Però el motiu principal que hauria de fer reflexionar sobre si paga la pena mantenir un pols que pot malbaratar molts esforços és que la manifestació ja estava preparada per una entitat de la societat civil d'acreditada transversalitat.

Montilla podria haver proposat el símbol o el lema de la manifestació si l'hagués convocat ell. I es pot entendre, des de la lògica dels equilibris de partit, que Montilla vulgui evitar al PSOE el tràngol de veure'l desfilar darrere de l'eslògan sobiranista. Però un cop va decidir sumar-se a la convocatòria ja organitzada, i va cridar a fer-ho també als ciutadans, la millor manera de defensar el necessari caràcter unitari de la marxa és assumir-la amb totes les conseqüències. És el que faran tots els líders polítics amb l'única excepció dels del PP i de C's. Tant els que van votar a favor de l'Estatut (CiU i ICV) com els que ho van fer en contra (ERC), cosa que evidencia el caràcter transversal i unitari que es pretén negar a l'eslògan del 10-J. Un eslògan que només fa que recollir una afirmació assumida pel PSC i per tots els partits als seus estatuts amb les excepcions del PP i de C's: que Catalunya és una nació. I, per tant, són els catalans qui decideixen. I els qui han de proclamar i afirmar la seva dignitat, digui el que digui el TC.