La decisió de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) d’aprovar l’oferta de compra (opa) llançada pel BBVA sobre el Banc Sabadell, tot i que amb algunes condicions, ha traslladat la pilota a la teulada del govern espanyol. L’executiu de Pedro Sánchez, que des del primer moment ha qualificat l’operació d’“hostil”, ha decidit convocar una consulta; un instrument que no s’havia utilitzat mai en el cas d’una operació empresarial i que ha sorprès tothom. El president espanyol és conscient que en l’operació no només hi ha en joc els equilibris i la competència en el sistema financer, sinó també les relacions de poder entre Catalunya i Espanya; i, de fet, va anunciar la consulta en un escenari i un moment molt calculats. El resultat de la consulta sembla fàcil d’endevinar i sembla que el govern espanyol només vol assegurar-se que la decisió final sembli dictada per les demandes socials més que no pas pels càlculs polítics.

Al final, però, l’executiu espanyol és qui té la possibilitat d’aturar l’operació; a banda, lògicament, dels mateixos accionistes. La legislació li dona marge per imposar condicions severes, que la facin totalment inviable. Un apartat de l’article 10 de la llei de defensa de la competència estableix que “el Consell de Ministres podrà valorar les concentracions econòmiques atenent criteris d’interès general diferents de la defensa de la competència”. La reacció de la societat catalana, des dels partits polítics fins a les organitzacions empresarials i els sindicats, ha estat unànime, malgrat alguna picabaralla provocada per l’actuació, poc comprensible, del conseller de la CNMC nomenat per Junts, que no va emetre un vot particular, amb tot el que això hauria significat a l’hora d’obrir una escletxa en la unanimitat de l’organisme i de situar en el debat públic els arguments en contra de l’operació. En tot cas, més enllà d’aquesta derivada, ara ha arribat el moment de comprovar si l’opinió governamental, que han expressat veus autoritzades com el ministre d’Economia o la vicepresidenta tercera, es tradueix en una resolució favorable per al país.