Aules lliures de violència
Una enquesta feta a 800 professionals de l'educació revela que el 70% del personal docent en algun moment de la seva vida laboral ha estat víctima d'una agressió. Sortosament, la majoria no són físiques ni són greus, sinó que es tracta d'atacs verbals i faltes de respecte que, en tot cas, distorsionen la convivència als centres i dificulten la tasca educadora dels ensenyants. L'estudi revela que els episodis amb violència física es donen més a primària i provenen de les famílies, mentre que la violència verbal acompanyada de falta de consideració i de respecte tenen lloc a secundària i són els alumnes els que la protagonitzen.
Aquests episodis de violència posen en evidència un fet que s'ha denunciat reiteradament: la crisi d'autoritat dels docents no només entre els alumnes, sinó també –el que és més greu– entre els pares. Hi ha progenitors que en lloc de posar-se al costat de mestres i professors qüestionen la seva feina, oblidant que l'educació és, en primer terme, una responsabilitat intransferible dels pares. Precisament és aclaparadora la majoria de docents (97,7%) que consideren que la principal causa de les agressions són les dificultats de les famílies per educar els seus fills.
La convivència a les aules, com a les llars, no és fàcil. Els docents, reconeguts amb el rang d'autoritat pública, han de tenir el suport de la comunitat educativa –companys, pares i alumnes– i de l'administració davant d'una agressió. Però el que és fonamental és anar a l'arrel del problema i aconseguir que recuperin l'autoritat i el respecte, però sobretot el prestigi que es mereixen en ser coresponsables de l'educació de les generacions que pugen.