L'home que ha pintat molt

Tinc moltes ganes de llegir Cuando pintábamos algo en Madrid que ha escrit Josep López de Lerma. Amb el títol, el ganxó que va ser diputat del 1980 al 2004 i que va arribar dues vegades a vicepresident del Congrés, a més de ser manaia en cap de Convergència a Girona, ja ho diu tot. De fet podia haver-lo personalitzat i titulat en primera persona, perquè López de Lerma va pintar molt a Madrid quan era polític roquista, quan era un dels que feien mans i mànigues perquè el cove tornés ple de peix i quan establia aquells pactes no escrits però sabuts i coneguts que permetien una influència real a la Villa y Corte almenys per a una part de la ciutadania catalana, aquella que encara ara elogia el pont aeri. De fet López de Lerma, aquell que va negociar amb els socialistes (fins que va arribar el seu famós Así no podemos seguir de juliol del 95 dirigit al PSOE) i els populars, va tenir un gran protagonisme mediàtic com a president de la Comisión Roldán. Recorden Roldán? El totpoderós director general de la Guàrdia Civil que va robar i robar i tornar a robar sota el paraigua de les clavegueres de l'Estat, aquelles que van permetre els GAL i Intxaurrondo, les que van fer rics Paesa, les que van portar Barrionuevo i Vera a la presó i de les quals encara parla ara Felipe González dient que tot i el que havien fet al País Basc encara els votaven. No sé què dir: deixem-ho en X.

López de Lerma va ser poderós negociant. Es va desencantar de Convergència perquè no van guanyar els seus en la lluita de poder per succeir Pujol i, amb el títol d'advocat aconseguit quan pintava a Madrid es va dedicar a representar els grans bufets d'advocats catalans. Ja m'agradaria que López de Lerma expliqui algun dia no només coses de Madrid, sinó el que passava a casa nostra quan ell també pintava, i molt, encara que després demanés el vot pel PSC, s'acostés al PP i tingui exercicis necessaris de nostàlgia de quan pintàvem alguna cosa a Madrid.