Amics-amics
Els Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres van treballant amb una eficàcia i rigorositat a tota prova
Sense fer gaire fressa, amb gran aplicació i constància, els Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres van treballant al seu aire, amb una eficàcia i rigorositat a tota prova. S'ha de dir que el gran artífex o director de tot plegat és l'amic Antonio Herrera, que no para, es preocupa per tot, s'hi dedica amb cos i ànima bo i mantenint tothora i en tot temps un tarannà amable i jovial, i bé que podria estar malhumorat moltes vegades, per la feinada i maldecaps procedents de la seva presidència. Tot això ve a tomb perquè d'aquí a poc menys d'una setmana, al castell s'hi presentarà el tercer llibre de la sèrie que publiquen els Amics, una col·lecció sobre la fortalesa, que han anomenat Episodis del Castell de Sant Ferran de Figueres.
Els dos Episodis anteriors han sigut L'art dorment, publicat el 2014, que tracta sobre el tresor artístic dipositat al castell de l'abril del 1938 al juny del 1939, l'autor del qual és l'actual regidor de Cultura de l'Ajuntament de Figueres, Alfons Martínez Puig. El segon, sobre el personatge històric Joan Clarós i Presas, publicat el 2015, escrit per Domingo Neuenschwander de Clarós, descendent del biografiat. I aquest tercer, que veurà la llum la setmana entrant, l'ha escrit el tinent general Carlos Díaz Capmany, figuerenc estudiós i enamorat del nostre castell que ja ha publicat uns quants llibres sobre fortaleses, ciutadelles, setges militars i fets de guerra relacionats amb Figueres i l'Empordà, que ha fet nombroses conferències sobre el tema i és autor de moltes col·laboracions en els Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos i en d'altres publicacions. Aquest tercer llibre dels Episodis del Castell tracta sobre els governadors de la fortalesa des del 1793 al 1843, uns anys crucials per al país i pel que anà passant al castell. Perquè és una època que abasta la guerra de la Independència, les guerres carlines, les anades i tornades de Ferran VII, la regència d'Isabel II, etc.
Em veig obligat a dir que un servidor ha col·laborat en el llibre, i n'estic content. Però encara n'estic més d'haver conegut i tractat el tinent general Carlos Díaz Capmany, un home amable, atentíssim i erudit com pocs n'he conegut. Ho dic perquè m'ha semblat que ho havia de dir, i he d'agrair encara l'Antonio Herrera (amic del castell i amic meu) que em demanà la col·laboració i em posà en contacte amb el tinent general.
