Vuits i nous
Impost sobre les begudes
“Què és millor: arribar als noranta anys o ser Van Gogh?
Iper què no un impost especial suplementari sobre l'aigua mineral? Si és amb gas, les bombolles creen flatulències. Tant si és amb gas com si no, hi ha aquell excés de minerals, aquell bicarbonat que cap metge no controla sobre el bevedor, aquell sabor d'aigua molla quan fa temps que està destapada... “Aigua molla”: el pare deia aquesta expressió que sembla redundant però que és tan gràfica. L'aigua mineral massa reposada o esbravada fa gust d'aigua molla, estancada. Tot això no pot ser bo per a la salut, disposant com es disposa, per contra, de l'aigua de l'aixeta, depurada amb lleixiu, clor i altres bactericides. Un gravamen sobre l'aigua mineral, suggereixo, com ara s'ha fet amb les begudes que contenen sucre. El sucre va ser bo i un estimulant fins que va deixar de ser-ho. També havia estat bo el tabac. Els metges l'havien receptat, com el rapè: les cròniques de molts escriptors antics, d'aquí i de fora, ho certifiquen. Fa poc un metge em deia: “El tabac alguna cosa positiva deu tenir, si tanta gent s'hi ha decantat al llarg dels segles.” El metge, que és un il·lustrat, va afegir que moltes obres de creació, musicals, literàries o plàstiques, no haurien estat possibles sense la combustió de tabac. A final del XIX, l'absenta va ser la beguda preferida de molts pintors i escriptors. Gairebé tots els seus consumidors van morir amb el fetge i el cervell destrossats, però molts quadres que avui admirem als museus i que es paguen a preu d'or a les subhastes no haurien tingut manifestació sense el verí verd. L'absenta es va prohibir, i l'art, o una mena d'art d'estil molt concret, se'n va ressentir. Què és millor: arribar als noranta anys o ser Van Gogh? El conyac, el calvados o el whisky van suplantar l'absenta. Edgar Allan Poe ja havia aprofitat l'oferta. En va ser víctima? I tant, si ens referim a la seva ànima mortal, però els seus contes xops d'amontillats encara inspiren autors actuals. Consumeixen begudes espirituoses, aquests autors, o són aiguaders perquè els impostos que les sobrecarreguen els en fan desistir?
Em tiraran pedres al cap, em cobriran de cartes al director amb invectives. Qualsevol apunti avantatges al tabac, el whisky o la Coca-Cola ensucrada enmig de l'actual campanya contra aquestes coses. Qualsevol defensi l'ús del cotxe privat. La seqüència és aquesta: un, els pressupostos no quadren i hem de nodrir-nos de diners. Dos: engegarem una persuasiva campanya contra comestibles greixosos i líquids nocius i contaminants. Tres: la gent acceptarà encantada i fins i tot exigirà les taxes sobre aquests tòxics. Molt bé, tu diràs, doncs què hem de dir? Però i l'aigua mineral? I els cigrons de digestió indiscreta? Van Gogh o Baudelaire haurien de ser avui un grandíssims contribuents.
