Opinió

Tribuna

Tradicions

“Sóc un acèrrim defensor de les tradicions, ho sento

Un dia, parlant amb un home de Verges sobre la processó, li vaig preguntar, si algun dia deixés d'anar-hi gent i s'hagués de fer en la intimitat del poble, si ell continuaria participant-hi com en un acte religiós. Em va dir que no. Bé, no vull generalitzar, de ben segur que hi ha gent que hi participaria plenament i amb convenciment. És difícil en la nostra societat distingir entre religiositat i tradició. Encara avui el nostre calendari està marcat per les festivitats religioses. Si mirem les festes d'obligat compliment del calendari estatal, les particulars de cada comunitat autònoma i de cada municipi veurem que l'origen és pràcticament sempre religiós. Dies enrere vaig anar a Torroella de Montgrí. Em va estranyar que la primera botiga en la qual volia entrar estigués tancada. Continuo i trobo tancada l'altra botiga on volia comprar. Se'm va encendre una llum, avui és Santa Caterina, ja està, festa local. Per raons pràctiques s'han canviat algunes festes majors, que es feien a l'hivern i estaven dedicades al patró o patrona del poble, i han passat a l'estiu, però s'ha continuat dient que se celebra la festa de sant o santa de tota la vida. Això ho explico perquè ens trobem davant d'unes diades de festa que ens condicionen el calendari fins al punt que tot i tenir un estat laic no hi ha hagut maneres de passar la festa de la Immaculada Concepció al cap de setmana per no coincidir amb la festa de la Constitució, que no es pot canviar de dia, diuen des de Madrid. Ben aviat tenim una altra festa religiosa, el Nadal, i al cap d'uns dies la diada de Reis. Només la festa de Cap d'Any no té un significat religiós, tot i que l'Església li ha volgut donar sense gaire èxit.

El més curiós del cas és que aquestes festes que se celebren, i algunes molt, amb motiu d'una festivitat religiosa, són actualment festes totalment laiques o paganes. Quan jo era petit, no hauríem celebrat el Nadal si abans no haguéssim anat a la missa del gall. I aquí podríem parlar del pessebre. S'ha intentat que l'arbre de Nadal anés substituint a poc a poc el pessebre, però no s'ha aconseguit. L'enemic del pessebre ha estat més la manca d'espai en els petits pisos d'avui que no pas l'arbre. Tot i així, si entrem en moltes llars catalanes aquests dies hi trobarem un petit pessebre damunt alguna taula o en un racó de la casa.

Sóc un acèrrim defensor de les tradicions, ho sento. Crec que si anem traient tot allò que avui no té sentit ens quedarem pelats de sentiments. Cert que a molts no creients els molesta que en una societat laica es visquin tantes tradicions religioses, però si anem al fons a molts també ens molesta que aquestes tradicions facin referència a un tipus de religió amb el qual no ens sentim gens identificats. No tinc prou espai per parlar de la manca de comprovació històrica de molts esdeveniments, que se celebren com a grans veritats, fins i tot declarades dogmàtiques per l'Església oficial. Estem, doncs, entre dos camins, el de la tradició i el de la fe. Crec que els podem fer compatibles, col·locant cadascú en el seu lloc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.