Opinió

Vuits i nous

Superfície comercial

“Una casa, una església i una oficina municipal, i serà una ciutat completa

Procuro anar tan poc com puc als anomenats centres comercials coberts situats a l'extraradi de les ciutats, però l'altre dia ho vaig haver de fer. Era tard del vespre, cap allà quarts de deu, i totes les botigues i tots els bars i restaurants de la construcció enorme eren oberts. Hi havia molta gent. Com que jo visc en un altre “centre”, el centre de la ciutat, vaig pensar en la situació del meu carrer i els altres que li són adjacents a aquella hora i em vaig deprimir un mica. Mentre al “meu centre” d'intempèrie tot era tancat i els bars començaven a plegar les cadires i els restaurants feien la viu-viu dels dies de cada dia, aquí hi havia molta claror, molta activitat i molta vida. Els bars i restaurants tenien taules i cadires a fora. “A fora” és una manera de dir: no a fora al carrer, perquè no hi ha carrer, sinó a la plaça coberta, tancada i ressonant al voltant de la qual els bars i restaurants estan instal·lats. Era un simulacre d'estar a fora. Tant, que vaig observar que els clients que eren dins dels bars s'havien tret l'abric i en canvi els que eren fora el mantenien posat. També es treien l'abric els que després de passejar i mirar aparadors entraven als dotze cines que el centre comercial inclou. La inèrcia és molt poderosa.

Al matí, venint de Barcelona, havia atrapat la primavera a mitja autopista. Després d'uns dies de pluja inusuals en un febrer, el cel era blau; els núvols, blancs, molsuts i retallats, i la vegetació, ufana. El termòmetre oscil·lava entre els 16 i els 17 graus. Encara vindran més dies de fred, però el conjunt recitava Maragall: “No ets encara el millor temps, però en tens tota l'alegria.” No es pensin que enyoro el “millor temps”. Sóc estacionalment acomodatici i ja em van bé el fred i els dies curts, quan toquen. Però aquell dia la primavera despuntava.

Al carrer, no al centre comercial. Allà es nota que el temps canvia per l'oferta dels aparadors. Si hi ha llumets i un arbre guarnit és Nadal, i si hi són absents, no ho és. L'altre dia era Sant Valentí. Es coneix que som “mediterranis”, diuen, perquè fem vida a l'exterior. L'afluència a les superfícies comercials és símptoma d'una tendència contrària. Ara no faré moralisme: que cadascú faci el que vulgui. De totes maneres, aquestes instal·lacions encara són una novetat, per als usuaris. No solament no han après a treure-s'hi l'abric, sinó que tots, petits i grans, fan aquella cara de quan vam anar a El Corte Inglés per primer cop i ens vam enfilar a la novetat de les escales que pujaven soles.

Molts pobles tenen l'origen en un mercat. Una casa entre les botigues i els cines, una església en una entrada, una oficina municipal o un dispensari en una altra, i la ciutat serà completa. En acabat demanarà independitzar-se del municipi mare. Mataró de Dalt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia