Dinamarca ha anunciat que té previst nomenar un “ambaixador digital” per mantenir relacions diplomàtiques amb les grans empreses tecnològiques com ara Google, Apple, Microsoft, Netflix i Facebook. L'anunci fet fa unes setmanes pot sorprendre per la seva originalitat però té tota la seva lògica si es té en compte la influència que aquests gegants tecnològics poden tenir en països petits, com ara Dinamarca. Es tracta, al cap i a la fi, de considerar aquestes grans empreses com una mena de nacions, de noves nacions amb les quals cal establir canals per relacionar-se, per establir vincles i atraure inversions. Així ho argumenta el ministre d'Exteriors danès, artífex d'aquesta proposta que convertiria Dinamarca en el primer país que estableix relacions diplomàtiques amb les grans empreses tecnològiques. El poder econòmic d'aquests gegants és superior al de molts països; si es tingués en compte el seu valor i en lloc de ser empreses fossin països, probablement formarien part de l'exclusiu club del G-20. Un cop més els danesos s'avancen, amb una clara visió de futur i sabedors que tot i ser petits són un país que té molt a oferir i que se les empesca per trobar la manera d'atraure les tecnològiques i, alhora, defensar els interessos dels seus ciutadans.

Aquesta iniciativa danesa dona força pistes sobre el paper que tenen i tindran les empreses de tecnologia de la informació i de la comunicació. El Mobile World Congress és un exemple del que vindrà. Cal prendre nota i veure més enllà de l'originalitat d'aquesta diguem-ne diplomàcia del segle XXI. Hi ha qui sosté que Catalunya, la Catalunya independent, ha d'aspirar a convertir-se en la Dinamarca de la Mediterrània amb un atur baix, una economia oberta i un estat del benestar robust. I en aquest camí caldrà potser abandonar les velles maneres de fer i optar per maneres de relacionar-se adaptades als nous temps. I si fa falta disposar d'un ambaixador digital, doncs, per què no?