Full de ruta
I després de Bustos, Muñoz
A Madrid no es jutja només l'exalcalde de Santa Coloma, es jutja una manera de fer
Encara aclaparats per una setmana amb confessions vergonyants en el judici del cas Millet, demà comença la vista per un altre cas prou mediàtic, el Pretòria. A l'octubre del 2009 l'exjutge Baltasar Garzón va provocar un terratrèmol polític en ordenar que la Guàrdia Civil entrés a l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i en detingués l'alcalde, Bartomeu Muñoz, llavors un pes pesat del PSC metropolità. Amb ell, van detenir altres responsables municipals, un exdiputat socialista i dos ex-alts càrrecs de l'època de Jordi Pujol amb tant de pes com Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. L'Audiencia Nacional haurà de determinar què hi havia de delicte en una trama que, segons l'escrit d'acusació, s'hauria embutxacat 45 milions d'euros en comissions il·legals.
Però aquests dies també s'asseurà al banc dels acusats una manera de fer, la fatxenderia d'alguns alcaldes socialistes metropolitans (ei, que a comarques trobaríem exemples de convergents, alguns dels quals van fer el salt de darrer alcalde franquista a primer de democràtic...). Manuel Bustos o Bartomeu Muñoz en serien dos exemples. El primer, alcalde de Sabadell durant 13 anys, ja ha estat condemnat en ferm en el cas Montcada, una peça del cas Mercuri, en què encara està imputat. Però no es tracta només de saber si Bustos va pressionar una alcaldessa per aconseguir col·locar algú, o si treia les multes a tots els seus familiars o si... En tots dos casos, el que passava és que es governaven les ciutats com si fossin autèntics senyors feudals, s'omplien la boca de participació, de fer política per a la gent, de drets socials, etcètera, però en realitat el personalisme i la demagògia havien fet perdre qualsevol contacte amb la realitat. La corrupció no és només posar-se diners a la butxaca, també és un estat d'ànim polític que es va anar imposant en determinada època. Com deia Fèlix Millet a aquest diari dilluns passat, “ tothom em deia que sí ”. I a alguns alcaldes els passava el mateix... Tothom els deia que sí o ningú s'atrevia a dir-los que no. L'anomenat estil Bustos no es donava només a Sabadell.
