Opinió

Tribuna

Carreteres

Hem de reconèixer que amb els anys les carreteres han passat de ser un tema molt important a deixar-les gairebé de banda. Tot té una explicació. En primer lloc, cal dir que a casa nostra, durant el franquisme, tot plegat va estar molt abandonat. De tant en tant feien una autovia a l'Ametlla del Vallès perquè el president de la Diputació de Barcelona del moment tenia problemes per anar a la seva finca de cap de setmana i de vacances. I a Catalunya es van començar a fer autopistes de pagament, ja que era l'única solució si volíem que l'economia de casa nostra anés endavant. Això sí, a la capital de les espanyes anaven fent carreteres gratuïtes.

Tan vergonyosa ha estat la política de carreteres des de Madrid que en ple segle XXI encara estan convertint en autovia l'N-II, la que teòricament uneix Espanya amb Europa i, a més, quilòmetre a quilòmetre, de tal manera que a aquest pas potser arribaran a la Jonquera a principis del segle que ve. Ara gairebé el total de les carreteres de casa nostra depenen de la Generalitat, però és igual, si no arriben diners malament anirem. Moltes vegades m'he preguntat si en aquests moments, i malgrat tots els problemes econòmics, els nostres governants tenen clares les prioritats. No fa gaire temps, a la carretera que va de Verges a Medinyà van aparèixer uns rètols que ens diuen que la carretera està en mal estat i que no anem a més de 70 quilòmetres per hora. El primer dia que ho vaig veure, vaig pensar, ja tenim la solució. Per què ens hem de gastar milions per arranjar-les o fer-les noves si amb un rètol que val quatre euros ho tenim solucionat. Sempre he pensat que en aquest punt també hi ha hagut molt afany de grandeses. Cada vegada que vaig de Maçanet de Cabrenys a Costoja em poso les mans al cap en veure aquella meravellosa carretera, en la qual hi passen quatre gats. Molt ampla, bons ponts, bon asfaltatge... I hom es troba amb el contrast amb la carretera que continua cap a la Catalunya Nord, estreta, com ha de ser una ruta que uneix pobles petits. A l'Estat francès ho tenen molt clar, grans rutes per unir poblacions importants i per travessar el país, i petites carreteres, ben asfaltades, per anar d'un poble a l'altre.

Em sembla molt bé que s'hagi convertit l'eix transversal en autovia. Només cal mirar el trànsit que hi ha per adonar-nos de l'important que és. I també crec que és molt útil la carretera que va des de Figueres fins a la Bisbal, encara que ningú no entén que abans d'arribar a Verges sigui estreta i sense vorals. Parlant-ne en el seu dia amb en Quim Nadal, conseller d'Obres Públiques, em deia que a Verges no es posaven d'acord com havia de ser la nova ruta i per això van tirar per dret i la van deixar de banda. No entenc aquesta política en un país seriós. Si els vergelitans no van oferir cap solució unitària, doncs que fos la Generalitat que tingués la darrera paraula i la fes passar per on diguessin els tècnics que havia de passar. Repeteixo, cal un estudi a fons per decidir amb quin ordre s'han de gastar els poc diners dels quals es disposen per a aquest tema.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.