Opinió

Full de ruta

‘La Nueve' a Madrid

Integrada per 146 idealistes republicans i anarquistes, la companyia a les ordres del general Leclerc alliberava París el 24 d'agost de 1944

A l'est de Madrid hi ha un carrer que delimita els districtes de Ciudad Lineal i de San Blas-Canillejas: el carrer dels germans García Noblejas. En una ciutat on es conserva la plaça Arriba España i els carrers General Millán Astray i General Yagüe, entre d'altres, alguns dels veïns no s'han aturat mai a esbrinar que els il·lustres germans que donen nom al carrer eren uns falangistes i colpistes que van fer costat a Franco el juliol del 1936. Si el pla de l'alcaldessa Manuela Carmena per netejar la nomenclatura franquista prospera, aquest carrer aviat serà el de la Institución Libre de Enseñanza. Però la notícia ahir era una altra: setanta-tres anys després d'alliberar París dels nazis, la companyia La Nueve va fer la seva entrada a Madrid.

Integrada per 146 idealistes soldats republicans i anarquistes, la novena companyia de la segona divisió blindada del general Leclerc entrava a París el vespre del 24 d'agost de 1944 amb blindats batejats com el Guernica, el Don Quijote o l'Ebro que no ocultaven el seu origen i que anaven engalanats amb la bandera tricolor republicana. Els titulars i les glosses de l'endemà, però, serien per a Leclerc i els carros francesos Vengeur i Résistance. “París alliberada! Alliberada per ella mateixa!”, proclamaria De Gaulle en el seu cèlebre discurs des de l'Hôtel de Ville sense dedicar ni un sol mot a aquells republicans que parlaven en castellà a les ordres del capità Raymond Dronne. “Si van abraçar la nostra causa és perquè era la causa de la llibertat”, va dir Dronne dels seus homes en un primer intent de rescatar per a la història la gesta d'uns derrotats per Franco que van desfilar als Camps Elisis com a triomfadors. Ahir, al final del 128 del carrer dels germans García Noblejas, s'inaugurava el Jardí dels Combatents de La Nueve per homenatjar Rafael Gómez, Cariño López i la resta de combatents. Mar-y-Luz, filla de Cariño, va viatjar de Ferrière sur Beaulieu a Madrid per acudir a una reparació històrica: veure honrats finalment aquells que l'Espanya oficial ignorava fins ahir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.