A la tres
La ‘lideresa'
“Han estat personatges com Aguirre els que han contribuït a activar l'independentisme
Esperanza Aguirre ha marxat i crec que els catalans no hem sabut agrair prou tot el que la lideresa, a qui els ressentits anomenaven La cólera de Dior, ha fet per nosaltres. Ho veuen? Per coses com aquesta ens tenen tanta mania a Espanya.
No parlo de la fallida escola pública bilingüe espanyol-català a Madrid, que mai no va funcionar per falta de demanda. Això és peccata minuta en comparació amb altres magnes accions que Aguirre va fer en favor de Catalunya, segons he vist a l'hemeroteca, i que jo els exposo sense ànim exhaustiu.
Per exemple, al juny del 2006, durant la campanya en contra del tercer Estatut, va comparar els polítics del PP de Catalunya amb els “jueus de l'Alemanya nazi”. O sigui, que ja saben d'on ve allò de dir que els sobiranistes són nazis. Posteriorment encara va tenir temps d'acusar José Luis Rodríguez Zapatero, ara implacable denunciant dels prejudicis dels catalans i llavors president d'Espanya, de solucionar els nostres problemes “en detriment” dels altres. Una cosa així com “Catalunya ens roba”, no troben? Més encara: a l'agost del 2010, Aguirre va declarar que l'Estat estava fent “massa passes enrere” en relació al nostre país i parlant, parlant, al final se li va escalfar la boca i va dir el que molts pensen a Espanya: Catalunya “és propietat” dels espanyols.
Ja saben vostès que la jaculatòria favorita del PP és que això del dret a decidir és antidemocràtic. Creuen que la cançó és d'ara? No. Aguirre ja va titllar el pacte del Tinell del 2003 com “el més antidemocràtic que es produeix a Espanya en els últims temps”.
Em deixo la història de demanar el tancament de camps i de suspendre partits de futbol per xiular l'himne, com ja va fer Primo de Rivera, i altres gestes; però l'espai és el que és.
I ara vostè em preguntarà perplex: tot això, encara l'hi hem d'agrair els catalans? Sí, perquè han estat personatges com Aguirre els que han contribuït que l'independentisme passi de ser un moviment escarransit a un de majoritari. Així que ja saben: Creu de Sant Jordi per a la lideresa.
