Opinió

La crònica

Consuetes a la Catedral

Dies enrere es va representar una consueta a la Catedral en dues vetllades seguides amb interès pel públic i acceptades per la crítica, que si bé –com sempre– més aviat es feu fonedissa. És important recuperar una de les tradicions més antigues, atès que el teatre –com tothom sap– va començar a les esglésies amb representacions hagiogràfiques –d'exaltació dels sants– fins que el bullici de la gent i la poca fidelitat dels textos va motivar que els clergues les en foragitessin. D'allà les representacions van passar a la plaça pública, i finalment als locals de teatre, on es van estendre a tot tipus d'arguments.

S'ha dit que aquesta era la primera representació “en mil anys”. En realitat, hi ha notícies d'escenificacions a Girona sobre el màrtir sant Esteve l'any 1360, i un text del segle XV sobre sant Joan Evangelista. El que més entusiasmava aquell públic medieval eren les tortures que s'infligia als màrtirs. Els textos donen instruccions de com fer-ho: “Pren dues moles, que seran dos garbells, i es lligaran al coll, per tirar lo sant al riu.” O bé: “Per cremar-los ficats dins una caldera, feran un poch de foch ab palla d'ordi, que fa molt fum, i posaran un coet debaix de la caldera.”

La tradició es va recuperar el segle passat. En concret, els dies 27, 28 i 29 de juliol del 1972 a l'interior de la Catedral de Girona el grup Proscenium va presentar una de les obres més antigues, la Consueta de sant Cristòfol, extreta, quant a l'argument, de la Llegenda àuria de Iacopo da Varazze (c. 1266), que narra vides de sants amb molta fantasia. Per a la vetllada es va aixecar un cadafal davant de l'altar on hi ha el mateix sant Cristòfol (patronímic del canonge que va pagar l'obra), en què tingueren lloc les principals escenes, davant d'un públic molt sensibilitzat de veure teatre a la Catedral per primera vegada en segles.

Es va ocupar tota la nau gòtica, ja que l'obra s'iniciava amb una processó de frares, en què cantaven –encaputxats– membres de la Polifònica de Girona mentre l'enorme orgue del bell mig del temple bramava, accionat pel mestre Francesc Civil. El paper d'infant diví fou representat per l'actual director escènic Xicu Masó –que llavors era un infant–, amb el gran actor saltenc Joan Canals en el paper de sant Cristòfol, i Joaquim Masó com a joglar. Afegim que un dels botxins era el premiat recentment amb la Creu de Sant Jordi, Guillem Terribas. La decoració fou de Carles Vivó, que a més d'això feia de cavaller diable; el vestuari, d'Anna Breva; Modest Prats va ensinistrar els participants en el lèxic medieval; i mossèn Iglesias, rector del Carme, va instruir en els cants litúrgics a interpretar, amb la solista Anna Donato. Una multitud de gironins va representar el poble fidel, els acòlits i els clergues.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia