Opinió

Keep calm

Amat conill

Estaria bé que d'aquestes càpsules de memòria de l'exposició de Frederic Amat en sortissin safates d'aquest conill místic!

La vídua de Guardiola, la Sra. Milà, després de la mort accidental de Gaudí va modificar tota l'estructura dels 1.200 m² del seu principal a la Pedrera. Potser no li acabava de fer el pes la inscripció que van fer el geni arquitectònic i l'artista Jujol al seu tocador: “memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris”, que vindria a ser una mena de “vanitas”, una vanitat que ens recorda que només hi som de passada. Que ja pots tenir luxe i diner, que la mort serà un destí indefugible. Ara fins al 16 de juliol Frederic Amat ha recuperat aquelles estances que havia dissenyat Gaudí. Amb uns envans translúcids, fets com amb tela de mosquitera. Ha obert els finestrals i la llum retorna a aquell pis on Amat representa una funció en tres actes: Zoòtrop. Aquells ginys que van posar imatges humanes i animals en moviment. Zoòtrop o Daedalum, en al·lusió a Dèdal, el creador del laberint de Creta. El pis de la Pedrera ja té aquesta estructura que ens fa circular i ens posa en moviment per l'obra d'un dels creadors contemporanis més destacats. Algú que intervé, que dialoga, que té “gest”. Submergir-se en la seva cambra de les meravelles, i el seu projecte és entrar a la recerca de la llum, del blanc, negre i de la sang de bou, del seu traç cal·ligràfic. Frederic Amat ha col·locat vuit càpsules de memòria, crisàlides, o baguls que eclosionaran el dia que acaba l'exposició. Però quan soc a la Pedrera no puc evitar pensar en l'Aleixar. D'allà venia la primera fortuna de Roser Segimon, vaja del seu primer marit: l'indià Josep Guardiola. Ara s'anuncia de nou la que sembla la definitiva “mort” del conill de l'Aleixar. No hi haurà qui agafi el relleu culinari d'Isabel Torres, que fa aquesta delícia que hauria de figurar de ple dret en el Corpus de la cuina catalana que és el conill a les herbes de la Mussara que fan al Casal La Unió de l'Aleixar. Estaria bé que d'aquestes càpsules de memòria de l'exposició de Frederic Amat en sortissin safates d'aquest conill místic! Ni que fos com una vanitat més que ens recordi que algun dia ja no hi serem!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.