Opinió

Tribuna

Cosmovisió

“La cosmovisió que tracta el món des d’una idea única genera pensament únic

Cosmovisió és l’enteniment del món: és com veiem el món tant individualment com col·lectivament, conscientment o inconscientment. Els mapes mentals que ens fabriquem per guiar-nos per la vida, format per les nostres creences profundes, experiències valuoses, raciocinis, desigs impetuosos, circumstàncies atzaroses que anem actualitzant periòdicament. La realitat de cadascú fa que existeixin moltes i variades cosmovisions.

Intervenim en el món d’acord amb la nostra pròpia cosmovisió, model mental o visió global de la realitat. D’aquí solen sorgir els conflictes reals pel xoc de cosmovisions de les parts en joc, especialment quan com a mínim una de les parts ignora o menysté que cadascú parla des d’una cosmovisió diferent. No es vol discutir de cosmovisions quan el problema rau en llur diferència. La solució passa per prendre consciència i revisar críticament cadascú la pròpia cosmovisió i millorar-ne el seu coneixement. La cosmovisió que tracta el món des d’una idea única genera pensament únic, uniformador i alienador. Fa un globus, sempre, amb més del mateix, quantitatiu, que s’imposa i viola la rica i heterogènia realitat concreta. La cosmovisió que té en compte la radical varietat i heterogeneïtat, qualitativa, i que respecta el lloc i la posició de cada cosa, on res no trepitja res, on tot ho manté tot. Cada punt és distint de l’altre i entre ells s’equilibren des de la diferència i la complementarietat.

El model mental de la realitat Globalium de Lluís Maria Xirinacs permet recollir mentalitats tan variades com hi ha a la Terra, sense obligar a retre’s cap, l’una a l’altra. Proposa anar cercant un pacte confederal d’idees i conviccions, sempre provisional i revisable, per a una comunitat humana com més ampla millor, amb vista a promoure l’acció social i política unitària, sempre benèfica quan s’aconsegueix.

Josep Trueta, inventor d’un sistema per evitar que molts soldats morissin dessagnats per ferides de la guerra d’Espanya i després de la II Guerra Mundial, al disgust per l’abandó britànic de la causa catalana, es va reinventar com a historiador autodidacte per explicar als britànics algunes de les aportacions catalanes a la civilització occidental. Publicà L’esperit de Catalunya, en anglès, a Oxford el 1946. El dedicà a l’amic Pau Casals, amb qui compartia, manllevant les paraules d’Arnau de Vilanova, un insaciable amor a la llibertat de pensament i al benestar del poble. En català s’edita a Mèxic el 1950, per contrarestar la cruenta aculturació i la intenció d’eliminació definitiva de la cosmovisió catalana que la tirania franquista volia culminar. A Barcelona cal esperar fins al 1977. La cosmovisió catalana és de llarg recorregut, la mateixa que trobem en els primers escrits de la Nació. Ara toca refer la cosmovisió comuna.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a