De set en set
La dreta de tota la vida
És, per tant, una casta hereva del feudalisme per línia directa
La dreta de tota la vida és liberal. Són gent de casta, de pedigrí i de solera. Gent que sempre comprèn els seus interlocutors però que gairebé mai no hi comparteix res. Gent que somriu, dona copets a l’esquena i renya abans que reparteixin estopa els que els deuen algun favor. Tenen estudis i rendes assegurades. No són com els quatre palatrecos llepaculs que practiquen el reaccionarisme revengista ni com aquells altres facinerosos que s’apunten a la política per folrar-se. La dreta de tota la vida no necessita res de tot això perquè té tot el que necessita i sap conservar-ho.
La seva preferència ideològica pot ser diversa segons els casos i les conveniències, i fins i tot pot semblar contradictòria amb el seu estatus. No sol tenir carnet però, si en té, està fet de pell de camaleó perquè basa la seva ideologia en el simple ensamblatge de dues peces: l’assoliment del poder –generalment delegat en servidors eficaços– i la seva utilització en benefici de la classe social a la qual pertany més que en el propi. És, per tant, una casta hereva del feudalisme per línia directa i aquesta baula explica per què aquesta opció política s’associa també amb una certa –i només aparent– ortodòxia religiosa que no té cap altra finalitat que ser un instrument de dominació per fer tornar xais els llops que els incomoden.
