Opinió

De reüll

El bloc del 155

Quan un se suma al bloc granític del PP i Cs és difícil desmarcar-se’n

Tot té conseqüències. I en política, encara més. Per això quan un se suma al bloc granític format pel PP i Ciutadans, després resulta difícil desmarcar-se’n, i més en un moment de màxima polarització com el que es viu a Catalunya. És el cas del PSC. Miquel Iceta inaugurava el 4 de novembre del 2015 l’àlbum de fotografies compartit amb Inés Arrimadas i Xavier García Albiol amb el recurs d’empara al Tribunal Constitucional per evitar que Junts pel Sí i la CUP aprovessin pocs dies després la declaració de sobirania, tot just a l’inici de la legislatura. A partir d’aleshores, hi ha hagut més retrats i alguna selfie. Com la que el primer secretari del PSC compartia amb el líder del PP, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, en la manifestació unionista del passat 29 d’octubre. El suport amb pocs matisos dels socialistes a l’aplicació de l’article 155 ha acabat de solidificar l’aliança dels autoanomenats constitucionalistes. Una aliança que censura qualsevol moviment dels seus ni que sigui, com ha fet Iceta, per anar onze anys enrere i rescatar amb vista al 21-D la proposta d’Hisenda federal continguda en l’Estatut del 2006. La reacció, instantània: el rebuig del PP i Ciutadans interpretant la demanda dels socialistes com una concessió a l’independentisme. Ai, les companyies! El PSC constata ara en pròpia pell l’obvietat: en el front del 155 no hi ha gest possible.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.