La República metropolitana

Un sol poble... o dos? L’independentisme ha tornat a demostrar a les urnes que és majoritari, però la victòria en escons i vots de Cs deixa un mapa electoral tan complex de gestionar com el del 27-S. Després de l’1-O són molts els que no entenen que hi hagi catalans partidaris de reprimir els seus veïns amb repressió policial, judicial i presó, només perquè discrepen del projecte polític que defensen. La visceralitat s’imposa davant de la racionalitat dels arguments: la defensa de la unitat d’Espanya tant sí com no, amb sang i estirades de cabells i gent rodolant per les escales dels col·legis electorals, si fa falta. Però mirar-ho així només engrandeix un problema que el catalanisme arrossega des de fa dècades, i que ara també amenaça el PSC i els comuns. La República arribarà, encara que el procés s’allargui durant anys. Així que l’independentisme hauria d’aprofitar aquest temps per trepitjar d’una vegada els barris ara taronges i dialogar amb els seus veïns sense apriorismes, classismes o paternalismes que només els allunyen de bosses senceres de població. Fins ara, no s’hi ha dedicat prou, tot i els esforços de molts. La República s’ha de construir, també i sobretot, als barris de les grans ciutats i la costa. El tacticisme no funcionarà. Només ho pot fer la convicció de treballar pel futur d’un país on el més important siguin les persones i la seva dignitat. Una dignitat que sovint menystenen cínicament aquells a qui voten per salvaguardar la unitat d’Espanya.