Fent de president

Més enllà de les seves paraules, del missatge de pau i diàleg, de la mà estesa que va oferir, el que em va agradar més de la sortida del president Carles Puigdemont de la presó va ser el seu llenguatge corporal. Tenia el dubte de si apostaria per una sortida èpica, amb el braç alçat, amb el senyal de la victòria o fent les quatre barres amb els dits de la mà com sovint feia el seu antecessor, Artur Mas. Però no. Puigdemont va sortir de la presó serè, somrient però tampoc eufòric, sense estridències, tranquil, saludant cordialment movent lleugerament el cap, recorrent amb la mirada de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta tot el que l’envoltava però amb calma, sense pressa. Envoltat per una munió de gent, càmeres i micròfons de desenes de mitjans de comunicació internacionals, Puigdemont es mantenia en la seva bombolla, sense deixar-se intimidar per aquella atenció mediàtica. Conscient de l’oportunitat que tenia de parlar al món, sabedor que era el centre de totes les mirades, Puigdemont va actuar i parlar amb rigor i institucionalitat. El to del seu discurs va ser seriós i reivindicatiu però evitant el llenguatge agressiu. No era la imatge d’un polític injustament represaliat sinó la del màxim representant d’un país que busca, per la via pacífica i del diàleg, però amb persistència, exercir el seu dret d’autodeterminació. Puigdemont va actuar com el que és: el president legítim del govern de Catalunya.