Poques, prou bé, massa?

Aquest assumpte de les fèmines al poder farà parlar de valent. El lector avisat ja s’ha adonat que avui, tan sols de títol, hom ja penetra en el món dels drets, de la igualtat i de les valoracions de les persones prescindint de sexes. La història és llarga, llarguíssima! Durant segles, millor dit, a través de la història, no hi ha hagut dones als governs d’enlloc i menys a les presidències i liderats dels països fins a principis del segle passat. A l’edat mitjana s‘instauraren les monarquies a la major part d’Europa, Àsia i poc a la resta. Amèrica i Oceania estaven per descobrir encara. De governs, com és sabut, no n’hi havia. A la poca història que hi ha de la majoria del món que despertava, de dones ni se’n parla, talment fossin sers inferiors. Les dones eren poca cosa més que una eina. El seu comès era treballar i procrear.

Però les coses han canviat tal com s’ha dit. Les monarquies europees varen ser les primeres a dignificar quelcom la dona, començant per l’aristocràcia, és clar. Pel poble van fer poca cosa les dones al poder d’aquells temps. Ara bé, una cosa són les monarquies liderades per dones i l’altra el governar, legislar, conduir el poble i regnar. Les monarquies actuals són el mateix que les botigues de venda de mobles usats. Tots junts al magatzem encara fan una certa patxoca, ara bé, un per un, no se’n poc aprofitar cap. A Espanya potser els Reis Catòlics varen ser els primers que intentaren fer una mena de federació, que també es desintegrà. A Madrid, visitant les grans sales de pintura històrica hom pot comprovar la quantitat que hi havia de dèbils mentals a les famílies, fruit de les bodes entre cosins i relacions sexuals familiars. Les monarquies actuals són un pastís gran de celebració tallat amb ganivets petits. Hi ha pastís pertot arreu menys als plats. De països menats per monarquies ja no en queden. Governar hereditàriament era una aberració. És el mateix que ara situar als governs majoria de dones per cridar l’atenció, per situar-se com a president, per millorar prestigi al partit i per fer-se notar.

Aquests paràgrafs m’han vingut a la ment en veure el president Sánchez el que ha fet i presentà. Els recursos informàtics fan feines utilíssimes, tal com la que he fet aquesta matinada passada en que una per una, amplament, he pogut saber estudis, historial laboral, empresarial o bé al servei de l’administració. He de dir que he quedat molt sorprès, agradablement sorprès. Teòricament tenen tota la preparació adequada i no haurien de fallar. No es pot dir el mateix dels homes, que sembla que s’ha dirigit a recompensar ajudes, fer contenta la casa i recompensar ajudes o treballs que no coneixem. Resta sols una pregunta: per què hi ha situat en Borrell, tal com és sabut, enemic nat i declarat de Catalunya? És exactament el que no ens faltava!