A la tres
I Jordi Cuixart no hi serà
“Avui fa vuit mesos que els Jordis són a presó. Vuit mesos, 244 dies, que es diu molt de pressa però s’ha de fer molt llarg
El 16 d’octubre del 2017, avui fa exactament vuit mesos (vuit!), el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el president de l’ANC, Jordi Sànchez, els Jordis, van entrar a presó. I avui, vuit mesos després, Òmnium Cultural celebra al pavelló de la Vall d’Hebron, a Barcelona, l’assemblea que ha d’escollir el nou president de l’entitat. Serà Jordi Cuixart. I no pas perquè sigui l’únic candidat que s’hi presenta. Sinó perquè ha de ser així. Però Jordi Cuixart no hi serà. I no hi serà perquè és a Soto del Real des de fa 244 (244!) dies, que es diu molt de pressa però se’ls hi ha de fer molt llarg. “Vaig entrar a presó pel fet de president d’Òmnium Cultural el passat 16 d’octubre del 2017, i si els socis així ho consideren, el dia que surti ho vull fer també com a president de l’entitat”, diu Cuixart en una carta que aquests dies l’entitat ha tramès a tots els socis, que a hores d’ara ja són més de cent vint mil. És que ha de ser així, Jordi. Probablement encara que ell no ho hagués volgut així, ha de ser així. Si estem parlant de restitucions, aquesta n’és una. I dignitat. Fixin-se què diu Cuixart a la carta als socis: “El president d’Òmnium l’escullen els socis de l’entitat i no cap tribunal ni cap jutge.” Més clar, l’aigua. Avui els socis i els simpatitzants d’Òmnium han d’anar a l’assemblea per fer costat a Cuixart i per fer costat a tots aquells qui, com Marcel Mauri, l’acompanyen en aquesta llarga i feixuga travessia. Perquè Cuixart, ho diu ell mateix des de Soto del Real, es presenta a la reelecció “per amor a la cultura valenta, rica, diversa i transgressora, i perquè m’atrau molt més construir que no pas fer retrets de cap mena a ningú”. Fixin-se. 244 dies i cap retret de cap mena. “Crec en un futur més just i més pròsper per a tothom i no renunciaré mai que els nostres nens petits creixin sense mentides, ni a les meves ganes boges de viure, ni de deixar de ser militant de la tendresa i que ningú ens robi el somriure.” Esfereïdor. Avui tots serem Òmnium, Jordi. No cal, per mi, ni que feu el tradicional recompte de vots. Aquest cop els vots us vindran de molt més enllà d’Òmnium. Felicitats, Jordi. I ànims!
