LA GALERIA
Relacions amoroses
Considerar correcta la resposta sobre que els dos protagonistes de ‘Terra Baixa’ mantenen una relació amorosa, va més enllà de l’anècdota
Potser no anirà més enllà de ser l’anècdota de la selectivitat d’aquest any, però no hauria de ser així. Perquè considerar correcta la resposta sobre que els dos protagonistes de Terra Baixa mantenen una relació amorosa, va més enllà de l’anècdota. És evident que el context històric, social i moral de final del segle XIX en el qual Àngel Guimerà va escriure i situar Terra Baixa no és, ni de bon tros, el mateix d’ara. Per tant, cal ser-ne conscients i no precipitar-se a l’hora d’analitzar aquesta obra amb la perspectiva actual. Però també cal deixar clar que vist amb els ulls actuals, no hi ha cap mena de dubte que la relació que manté en Sebastià envers la Marta, és d’abús. Es miri com es miri. I és en aquest context que s’ha de valorar la importància de la polèmica i les queixes que ha provocat aquesta qüestió de l’examen de català de la selectivitat. Es pot estar d’acord amb les explicacions, o hauríem de dir excuses, donades per la secretaria d’Universitats i Recerca en el sentit que la pregunta s’ha de tractar des d’un criteri literari. No podem oblidar que és una obra de ficció. Però cal discrepar quan Universitats diu que la pregunta no es pot valorar des d’una perspectiva de gènere. Sí que es pot. Perquè és el que estem demanant que facin els nostres joves. És el que precisament han fet tots aquells alumnes que s’han queixat. I ho han fet correctament perquè han demostrat que han après la lliçó. Que han après el que els han ensenyat sobre els abusos, com prevenir-los i com afrontar-los. I ho han après a classe i també a través d’infinitat de campanyes. Unes campanyes que, no hi oblidem, han estat necessàries per combatre la percepció equivocada que tenen molt joves, i també els no tan joves, sobre l’assetjament o els abusos. Unes campanyes que han insistit reiteradament a combatre el sexisme i la tolerància davant certes actituds. Unes campanyes que amb més o menys èxit volen posar fi a la tendència a certa permissivitat o acceptació social de determinats comportaments. El que no podem fer ara és dir-los a aquests joves que aquests principis que els estem transmetent no són ben bé així. No els podem dir que tot depèn del temps i de les circumstàncies. Com han insistit molts dels col·lectius que s’han queixat, cal preguntar-se si la resposta objecte de la polèmica respon als valors en què volem educar els nostres joves.
