Full de ruta
Paritat cultural
Un estudi constatarà el nivell d’aplicació de la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones en 50 centres culturals
La meva filla Sandra té una part d’indignada. I dins d’aquest espai té una especial receptivitat per les qüestions de gènere. L’altre dia em va expressar la seva indignació perquè als lavabos de la biblioteca de Vapor Vell, a Sants, que són indistintament per a dones i homes, i, per tant, sense cap mena de diferenciació de gènere, la cosa grinyola pel que fa al que s’utilitza específicament com a canviador (i també per a gent amb discapacitats): porta el logo femení. Diguem que per anar al lavabo tots som iguals, però a l’hora de canviar els bolquers, la cosa canvia.
Aquesta observació ha coincidit amb la presentació d’un estudi, que ara s’enceta, i que té com a objectiu la sensibilització en l’aplicació de la llei d’igualtat efectiva de dones i homes en els centres d’àmbit cultural. L’estudi, Projecte d’intervenció en els espais públics culturals per a la integració de la perspectiva de gènere està impulsat per l’Institut Català de les Dones (ICD) i el portarà a terme l’Observatori Català de Gènere. El projecte analitzarà la igualtat d’homes i dones en 50 centres culturals de Catalunya. Tant pel que fa a la gestió com als aspectes de la programació d’actes i exposicions.
Si el compromís en aquest àmbit ha de ser de tots els sectors de la societat, en el món de la cultura se li ha d’exigir molt més perquè per naturalesa la cultura ha burxat en qüestions humanístiques, d’igualtat i de sensibilitat. En aquest sentit cal anar més lluny i no aturar-se sols en les paritats numèriques –durant temps a Catalunya coincidien dones al capdavant de museus com la Fundació Miró, Museu Picasso, Museu Marès, Museu d’Arts Decoratives, Fundació Vila Casas, Museu de l’Empordà, CaixaForum, Fundació Tàpies, Museu d’Art de Girona o la Fundació Gòdia– i aprofundir en aspectes com la comunicació i la manera d’adreçar-se al públic. Són matisos importants i cal evitar exemples com el que va citar la directora de l’Observatori, M. Àngels Cabré, que a les parets de la Filmoteca a Barcelona gairebé només s’honora directors homes.
