Vuits i nous
Canvi d’hora
“La vacil·lant Unió Europea n’ajorna la supressió
Com que soc una mica despistat em sorprenc a mi mateix dues vegades l’any canviant disciplinadament l’hora del rellotge els dies que és preceptiu fer-ho. Alguns rellotges compleixen el tràmit automàticament, però d’altres no. El que porto al canell i uns més de per casa, no. Un dia que es donava aquesta circumstància, esperàvem el meu germà Jordi a dinar. Es va presentar una hora tard. Havia fet el vermut en un bar: “M’hauria d’haver estranyat que mentre jo picava unes olives a les altres taules prenguessin el cafè.” El germà presumia de veure poc la televisió i llegia els diaris d’un dia per l’altre. Molta altra gent actua igual o directament no llegeix diaris. Em sorprenc a mi mateix i em sorprenc d’aquests: tret de casos excepcionals com el d’en Jordi, tothom canvia puntualment l’hora.
Diumenge, dia d’inici de l’horari d’hivern, em trobava dinant en un restaurant amb una colla. Tots els presents havien encarregat taula amb antelació, regits per l’horari d’estiu. Els de les dues s’hi van presentar a les dues, no a les tres, sense cap confusió. La nostra sobretaula es va allargar. A les quatre en punt no quedava ningú més en el menjador immens. L’evacuació va ser unànime. Jugava el Barça contra el Madrid. Els horaris del futbol són un gran incentiu per cronometrar els rellotges. Un vacil·lació et pot fer perdre cinc gols.
La Unió Europea s’ha proposat establir un únic horari, tot l’any. Primer semblava que la decisió havia de ser immediata però ara diu que s’ho ha d’estudiar i no s’esperen instruccions fins d’aquí tres o quatre anys. Tan ràpid com van anar a fer-nos canviar l’hora a la primavera i a la tardor i tan sòlides com semblaven les raons per fer-ho. Ara aquelles raons s’han observat negatives o que no compensaven els inconvenients: a la gent se li altera el caràcter, les gallines ponen insegures, els gossos s’entristeixen... Per què, doncs, les autoritats no actuen amb celeritat? La meva jove argentina, present al dinar, observa: “Típic d’Europa, que tot ho dilata amb tràmits i comissions d’estudi.” Reconeix, però, que a l’Argentina pequen del contrari: si un dissabte s’havia de fer el canvi d’hora, el divendres el govern va anunciar que no tindria efecte. Els rellotges automàtics i els ordinadors ja estaven programats, i va ser un cap de setmana en què tothom va anar a tres quarts de quinze. Quan havia de començar el futbol? El gendre treballa connectat amb Estats Units. Allí, el canvi es produirà un altre dia. Fins llavors, la diferència horària excessiva serà un inconvenient transoceànic.
Jo entenc que civilització vol dir corregir la naturalesa. Ara: cal portar la supèrbia a l’extrem de dir-li al sol com ha d’actuar, quantes hores, amb el rellotge a la mà, ens ha d’il·luminar?
