Opinió

Vuits i nous

Pla de ciutat

“Granollers, Igualada, Valls, Olot, Mataró... som subalterns

Em retreuen: “Sempre parles de Mataró.” Sí, és clar: soc un cronista i és la realitat que tinc més a mà, sobretot des que m’han jubilat i el diari no em fa anar d’un cantó a l’altre. D’altres parlen sempre de Barcelona. No és per excusar-me, però quan situo els articles a Mataró penso que els d’Igualada, Manresa, Valls, Balaguer o Olot, els de les ciutats mitjanes del país, s’hi poden sentir retratats. Quan vaig publicar El net del pirata, evocacions personals centrades a la meva ciutat, lectors de punts diversos del país em van dir que els havia fet l’efecte que parlava de la seva vida i els seus escenaris. Tots tenim o hem tingut els mateixos llocs de passeig, els mateixos cines amb les mateixes pel·lícules, les mateixes biblioteques amb els mateixos llibres i hem festejat amb les mateixes noies –si som nois.

Dilluns vaig anar a l’Ajuntament de Mataró. S’hi presentava el pla de revitalització urbanística i comercial del centre urbà elaborat per un equip que ha guanyat un concurs en què s’han presentat més de vint aspirants. Com que s’havia anunciat que el pla regirà la ciutat durant els anys que queden del segle XXI i bona part del XXII, m’hi vaig fer present pensant trobar-me amb el Canary Wharf de Londres o, més modestament, el [email protected] de Barcelona. Ja entenc que una presentació ha de ser breu i que s’haurà de mirar el pla amb calma, però en les presentacions sempre s’exposen les línies més audaces del contingut i el que dilluns vam veure és un Mataró del XXII més o menys clavat a l’actual, evolució del XVIII. Fer de vianants uns carrers, “pacificar” –santa paraula– el trànsit de la carretera, reservar espai a les bicicletes... Res que no puguin pensar i fer els arquitectes i urbanistes de l’Ajuntament o jo mateix. Com a plat fort, el plat de sempre: el cobriment de les vies del tren. Ignoren que aquesta idea ha quedat antiga, que és pròpia dels que no agafen mai un tren que al seu pas per Mataró i el Maresme ofereix als usuaris que van i venen de la feina el paisatge més espectacular i vivificant de Catalunya. Em pensava que ens haurien ofert un tren bala.

I la revitalització del comerç? No se’n va dir gaire res. Quan parlem de “comerç” entenem botigues “de roba”. Les marques que n’ofereixen es repleguen a les grans àrees comercials dels extraradis per veure si amb l’acumulació de gent els productes tenen més sortida que als centres urbans despoblats que abandonen. Hi tornaran? I: al XXII aquestes àrees subsistiran? Ara tot es compra per internet. No serà Amazon el segle que ve tan arcaic com el correu de tsar? Encara hi haurà bicicletes, vehicle del XIX? Els autors del pla no s’haurien atrevit a presentar-ne un d’igual aplicat a Barcelona. Igualada, Reus, Granollers, Mataró... som ciutats subalternes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.