‘El Messies’ a Lledoners

Durant uns anys, La Caixa —ara, Caixabank, amb k– va patrocinar un concert participatiu d’El Messies de Händel al Palau de la Música Catalana. Participatiu vol dir que el cor estava format per més de quatre-cents cantaires voluntaris vinguts de diferents corals del país. L’any passat, durant la interpretació es van sentir uns crits de “llibertat” i “visca Catalunya” i aquest any, el Caixabank (o és la Caixabank?) ha clausurat el patrocini. Es veu que el trasllat de la seu a la lluna de València li ha fet oblidar que el Palau de la Música Catalana porta incorporats els crits de “llibertat” i “visca Catalunya” des que Domènech i Muntaner el va construir per encàrrec de l’Orfeó Català, propietari del volum arquitectònic. El Messies participatiu s’ha traslladat aquest Nadal a l’Auditori a iniciativa i risc dels participants. Els crits s’han reproduït i, gràcies a la inacció de Caixabank, disposem des d’ara d’una nova caixa acústica per a la llibertat i els visques.

De Messies participatius se’n fan a més ciutats del món. L’origen de tots es veu que es localitza al Royal Albert Hall de Londres, i aquest desembre dues conegudes meves que no s’han perdut cap any El Messies del Palau hi han fet una excursió. Han tornat exclamant “caram, caram, caram”, i els puc donar fe que quan una d’elles diu tres vegades caram és que els sentits corporals l’han elevada al cel. Els cantaires sumen a Londres prop de quatre mil, vinguts de tots els països del món, del Canadà a Austràlia i Nova Zelanda. Es paguen ells el viatge i, fins i tot, el dret a poder cantar. Em diuen que és més cara l’entrada de cantant que la més barata d’espectador. No hi ha assaig previ a l’Albert Hall. “Semblava que no podria ser, i van entrar tots a l’hora, sense fallar mai.” En el moment de l’Al·leluia, tot el públic es va posar dret com si escoltés l’himne nacional. De prop o de lluny, ho és. L’himne britànic està extret d’una pàgina musical de Händel. Els pobles tenen més d’un himne. El Cant de la senyera de l’Orfeó Català, motiu de visques i crits de llibertat, n’és un per a nosaltres.

Dissabte al matí, amb un fred que pelava, un Messies també participatiu, amb orquestra i cors, va sonar a l’esplanada de davant la presó de Lledoners, on fan estada forçada set dels presos polítics catalans. Eren nou mil. L’Al·leluia, des d’ara l’himne Al·leluia, va coincidir amb la sortida dels presos al pati, perquè el poguessin sentir.

A mi, últimament, em desespera la manera com s’està conduint políticament el procés, per part dels meus i els de l’altra banda. Ho trobo tot inefectiu, i entre trist i risible. Miro de no parlar-ne gaire, ja ho han comprovat, i dispensin. Queda la gent, aquesta bona gent que davant la injustícia canta l’esperança de l’Al·leluia i crida llibertat i visca Catalunya.