Full de ruta
Terra cremada
Del rei al policia, de Rajoy al jutge; a cap d’ells els interessa la veritat, ni trobar una solució perquè en tenen prou d’imposar-la
Les declaracions de Rajoy, Sáenz de Santamaría, Montoro i Zoido criminalitzant l’independentisme, certificant-ne la violència sense cap concreció, denunciant un “assetjament massiu i sistemàtic”, ignorant deliberadament els ciutadans ferits l’1-O, convertint els agressors en agredits, suggerint ara una malversació en el referèndum allà on l’havien negat categòricament, assenyalant els acusats –polítics com ells– com a culpables, tancant els ulls a tot allò que desmenteix aquest relat i els convertiria en innocents, no hauria pas de sorprendre’ns. Al cap i a la fi, amb ells va començar tot. Formen part de la mateixa cadena de comandament que connecta el rei Felipe, hereu del franquisme i de la millor tradició borbònica, amb el guàrdia civil que trenca la cara a un ciutadà honrat, pacífic i desarmat, passant pel jutge que instrueix una causa escoltant només una part i empresonant l’altra per sobre dels fets, les proves, els drets i la mateixa justícia.
A cap d’ells els interessa la veritat. A cap d’ells els importa el que passi amb les persones que volen condemnar, ni amb les seves famílies. A cap d’ells, per demòcrates que es presentin, els importen els drets que es puguin segar. A cap d’ells els importa l’opinió de dos o tres milions de catalans, ni que fossin sis milions!, davant aquesta comissió divina de mantenir la unitat d’Espanya. Problema? Quin problema? A hores d’ara, el PP ja promet en el programa electoral la cadena perpètua per als condemnats per rebel·lió, liquidar l’autogovern català amb un 155 automatitzat i indefinit i intensificar la supremacia i omnipresència del castellà als territoris bilingües.
El PP de Casado, el Cs d’Arrimadas o el PSOE de Guerra, Felipe, Borrell i Sánchez; tots remen en la mateixa direcció. L’independentisme és una amenaça que cal exterminar; el sobiranisme és una porta que cal tapiar, i el nacionalisme és la llavor del mal que convindria extirpar. Si cal passar per sobre de la societat catalana, polir-se més de la meitat del seu Parlament, reprimir la meitat de la seva població o ignorar el 70% o 80% que vol decidir, doncs es fa. I encara gràcies que no estem en temps de la Nova Planta, la Santa Inquisició o el Camp de la Bota.
