Opinió

Líders del rànquing de la vergonya

Catalunya és, des de fa sis anys, el territori de l’Estat on hi ha més desnonaments. El lideratge de tan lamentable rànquing es concreta en el fet que l’any passat es van superar els 13.000 casos i, a més, tal com denuncia la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el degoteig no s’atura, fins al punt que actualment se’n comptabilitzen 55 al dia; més de dos cada hora. I, en realitat, encara en són més, perquè no hi ha registres oficials dels desnonaments per ocupació d’habitatges.

Gairebé set de cada deu, el 64%, són originats per la impossibilitat de pagar el lloguer, el preu mitjà del qual ha crescut un 49% els últims cinc anys. L’impagament del lloguer s’ha convertit en la primera causa dels desallotjaments forçosos, davant dels que s’executen contra les persones que no poden fer front als costos de la hipoteca. Afecten, és clar, famílies vulnerables que es veuen obligades a buscar el recer de pares i avis, fet que provoca que hagin de conviure fins a tres generacions en pisos que no reuneixen les condicions suficients. D’altres, es veuen abocades a l’ocupació de pisos buits, o a viure al carrer.

El brutal contrast entre el nombre de desnonaments i la quantitat d’habitatges buits censats a Catalunya –448.000, segons dades de la PAH– evidencia que no hi ha voluntat política d’abordar amb fermesa i des de tots els punts de vista un dels problemes més sagnants amb què es pot trobar avui una persona: que se li negui el dret a un habitatge digne. No és acceptable que, amb aquestes dades, només l’1,3% del parc d’habitatges sigui d’ús social. Posar fi als desnonaments hauria de ser una prioritat en l’agenda política.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.