Opinió

Full de ruta

És la guerra i avui és dilluns

El Jemad, Villarroya, juga a passar revista als domicilis fins al punt que si irromp la veu quan un frega els plats o fa el llit la sensació de culpa i de missió fallida és imminent

Si se sent culpable per no haver fet la mili gràcies al govern de José María Aznar –i sobretot gràcies a Carles Campuzano–, un català surt cada dia al seu rescat. És Miguel Ángel Villarroya, el cap de l’estat major de la defensa (Jemad). Al costat del divulgatiu doctor Fernando Simón, Villarroya juga a passar revista a cada domicili, fins al punt que si la veu irromp quan un frega els plats o fa el llit, la sensació de culpa i de missió fallida és imminent. “Avui és dilluns, en una guerra no hi ha caps de setmana”, va advertir l’expert aviador tarragoní quan arribava l’equador dels primers quinze dies de confinament. La frase és ja un clixé tan ferm que en la roda de premsa de dissabte passat –improvisació o guió?– el secretari d’estat de Comunicació, Miguel Ángel Oliver, li va fer veure que era dissabte a la tarda: “General, si em permet. Ha dit: «avui és dilluns i continuem l’operació Balmis». Haurà volgut dir que avui es dissabte i continuem l’operació Balmis... O què ens volia dir?” “No, no, no! Estic dient clarament que no hi ha caps de setmana en la guerra, cada dia és dilluns”, va insistir el Jemad en una escena que mai sabrem si deu més a un guionista o a la improvisació en l’art de Dionís. “M’alegro de l’aclariment perquè hi ha gent que pensa que la roda de premsa no és en directe. Vull dir que son les 16.55 hores”, va dir Oliver. “En aquesta guerra irregular i rara que ens ha tocat viure, tots som soldats”, arenga Villarroya. I “sin novedad en el frente”, “el rei és el primer soldat” i “aquest dilluns que miraculosament coincideix amb el del calendari” són els altres clixés. I potser algú se’l creu i es quadra a casa... Si no fos tot un drama, seria còmic convidar cada dia a protagonitzar La vaquilla de Berlanga qui porta unes sabatilles gens heroiques. Però quan hi ha persones que no poden dir adeu a un ésser estimat perquè la distància de seguretat els nega l’opció del dol o quan hi ha avis que viuen amb morts en una residència, aquest article no pot tenir gràcia i s’acaba aquí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia