Per molts anys! “Ser molt curós”

Teresa M. Castanyer, jubilada però més activa que mai, em convida a desmentir la creença molt estesa que “Per molts anys!” és per a l'aniversari i “Felicitats!” per al sant. Fer anys convida a dir “Per molts anys!” i el vincle l'ha reblat la cançó del Club Super3. Però, en realitat, dient “Per molts anys!” només desitgem que allò que se celebra es pugui celebrar molts anys. I per això és adequat, i era habitual, per felicitar el sant. Avui, però, la gent jove, almenys per al sant, diu “Felicitats!”. A part de la influència castellana, també hi pesa que “Felicitats!” és un comodí. ¿Puc dir “Per molts anys!” a una embarassada sense desitjar-li família nombrosa? I estic segur que a Joan Solà, gran defensor del “Per molts anys!”, molts li han dit “Felicitats!” arran de la seva jubilació, i és que fa estrany dir-li a algú que per molts anys es pugui jubilar. Jo li dic “Enhorabona!”.

Sento sovint a les tertúlies aquest intent maldestre i una mica ortopèdic de traduir “Ir con mucho cuidado”. I és que, si bé podem dir cuidar per tenir cura, el cuidado ens bloqueja. I hi ha dues maneres ben planeres de dir-ho: “Anar amb compte” i “Vigilar”. Aquest verb, sobretot, sembla que no existeixi. “Hem de vigilar molt (i no pas «Ser molt curosos») a no jutjar abans d'hora”. I és que el català, a més de correcte, ha de sonar natural. Hem de poder parlar bé sense que ningú se n'adoni.