Vaig llegir, els dies posteriors a la mort de Saramago, que la seva esposa, Pilar del Río, havia demanat que només el ploressin aquells que no el van conèixer. Quina manera tan encertada de lloar la memòria d'un mort! Sempre he pensat que resulta molt difícil trobar les paraules encertades quan es tracta de la mort, tant si s'ha de donar el condol com si –com en aquest cas– l'has de rebre.

La frase de la vídua del premi Nobel és un prodigi de sensatesa en un moment, el del dolor per la pèrdua recent, que costa molt de ser assenyat. Pilar del Río agraeix el consol de les persones pròximes a Saramago, però els recorda que han de sentir-se privilegiats pel fet d'haver-lo conegut. És, per tant, un gran elogi per al mort i una sàvia manera d'acceptar la seva pèrdua. A propòsit d'aquesta frase, vaig recordar una altra ocasió, ja fa molts anys, que també vaig emocionar-me amb la resposta que vaig trobar quan vaig anar a donar el meu condol. Havia mort, encara jove, una antiga professora meva per la qual sentia molt d'afecte.

El funeral era ple d'alumnes i exalumnes amb un sentiment similar al meu, i els fills de la difunta, quan cadascun de nosaltres deia: “t'acompanyo en el sentiment”, responien: “jo també a tu”. Que bonic compartir aquella mort amb tots els que l'havíem estimat i respectat! Des d'aleshores trio amb molta cura les paraules amb les quals he de donar el condol, probablement també perquè m'ha tocat rebre'l dues vegades. I us puc assegurar que no hi ha res pitjor que escoltar un tòpic o una frase prefabricada en un moment que un petó, una encaixada de mans, potser simplement una mirada comprensiva et farien tant de bé. Res d'“així és la vida” o “el temps ho cura tot”, si us plau! Encara que sigui veritat, que el temps rebaixa el dolor i que la vida ens condueix a la mort, aquell és just el moment que no volem sentir-ho. Com sempre en aquests casos, més val recórrer als savis: els filòsofs, els novel·listes, els poetes que han escrit sobre la mort i el dol. François Mauriac, per exemple, va deixar escrit: “La mort no ens roba els éssers estimats. Al contrari, ens els guarda i ens els immortalitza en el record. La vida sí que ens els roba molts cops i definitivament”.