Bons i propis costums

La meva florista, l'Eva (tinc la sort de tenir-ne una d'oficial a la qual cada dissabte, des de fa un munt d'anys, li compro flors), va estar l'altre dia a casa i em va renyar: troba que no rego el que caldria. No acaba d'entendre com el meu interès pels rams decoratius vinculat a aquest costum inalterable setmana rere setmana, queda només circumscrit a l'element estètic que omple alguns dels racons de la llar de color i fragància. Es pregunta com aquesta fidelitat, només incomplerta durant el mes d'agost quan la canícula es fa insuportable i unes merescudíssimes vacances em porten a refrescar-me a climes vora del mar, no ve acompanyada per un interès real pel creixement i reproducció de les plantes i el seu manteniment. No li acaba d'agradar aquesta desídia, però, com que és generosa de mena i premia el bon humor i la cordialitat amb la qual cada setmana hi anem un grup de bons amics a comprar-li flors, ja m'ha dit que està disposada a passar, de tant en tant, per mirar de mantenir vives i en condicions «de visita» les plantes que, com si estiguessin en una casa d'acollida, creixen a la terrassa de manera quasi aleatòria. L'Eva, que és una noia encantadora, riallera, franca, un xic descarada i molt generosa, als clients de sempre, als bons clients que la fan riure, ens alliçona quan no li agrada el ram que hem triat. Ens fa una ganyota i busca immediatament una alternativa que asseguri una mínima permanència dels pètals fins a la setmana vinent. A mi, que m'agraden les roses que no siguin ni vermelles ni grogues, em mira resignada quan no claudico als seus suggeriments mentre m'amenaça amb l'evidència que només que hagin passat un parell de dies les tindré absolutament pansides.

Alguna vegada en aquest costum dels dissabtes ens acompanyen forans a la litúrgia que no entenen per què no ens aturem a la parada anterior on sembla que hi hagi més varietat de gènere o les plantes i les flors siguin més ufanoses. Els hi hem d'explicar que aquest nostre costum implica una fidelitat inqüestionable que no admet fissures ni frivolitats alienes.

I ara que hi reflexiono acabo concloent que el plaer dels costums quotidians que construïm cadascú de nosaltres ens estabilitza. Omple de bones vibracions, crea arrels i signes d'identitat que transmetem als nostres. Avui és el costum de les flors... n'hi ha d'altres: el de les bones maneres, el de parar la taula, el de compartir lectures, el de trucar quan ets de viatge, el de dir bon dia...