Emergència lingüística: urgències i solucions

El febrer d’enguany, al lliurament dels VII Premis Martí Gasull i Roig, vaig llançar un advertiment: “La llengua es troba en emergència lingüística. O comencem a solucionar això amb polítiques i actituds efectives de veritat, decidides, desacomplexades i valentes o això acabarà en desastre.” Avui, lamentablement, ho reitero amb encara més vehemència.

Però, per què diem que vivim en emergència lingüística? Les dades sociolingüístiques mostren una marcada i perillosa tendència de reducció de l’ús social del català arreu. Si no s’actua ara, ens encaminem de cap a l’extinció de la llengua.

I què diuen les dades? En els darrers quinze anys hem perdut mig milió de parlants habituals. El retrocés és especialment greu en el jovent. És a dir, els qui encarnen el futur de la llengua, són els qui l’abandonen abans. Així, només el 19,6% dels barcelonins d’entre 15 i 29 anys té el català com a llengua habitual, fet que significa una caiguda de més de deu punts en cinc anys.

Al País Valencià les dades no són millors. Al cap i casal menys del 10% dels qui avui tenen menys de 40 anys han cursat els estudis obligatoris en valencià. A les Illes Balears la situació també és alarmant. La llengua majoritària entre companys d’estudi és el castellà. Només el 30,6% dels joves d’entre 15 i 24 anys fan servir el català de forma majoritària entre ells. A Eivissa la situació és del tot crítica: només el 2,9% del jovent el parlen habitualment.

Pel que fa a la Franja, la reculada també és palpable. Si el 73,6% dels franjolins amb més de 65 anys parlen habitualment en català, aquesta dada cau al 39,6% en la població d’entre 15 i 29. A la Catalunya del Nord només un 0,7% de les famílies parlen en català amb els fills. I a l’Alguer només el 3,6% dels progenitors d’entre 18 i 44 anys parlen en català amb els fills.

No és cap discurs catastrofista, és realista. Tot i la gravetat, estem convençuts que som a temps de capgirar la situació. Per això la Plataforma per la Llengua encetem una campanya sobre l’emergència lingüística, que pretén sensibilitzar administracions i ciutadania de la situació real de la llengua i de què cal començar ja a fer si no volem anar pel pedregar:

-Un canvi de rumb immediat en les polítiques públiques, que posi la protecció i promoció de la llengua al centre, que provoquin un canvi del paisatge lingüístic –especialment en els àmbits digital, audiovisual i del lleure, que són els que més afecten el jovent.

-Un canvi en la conscienciació i actitud lingüística dels catalanoparlants, per prendre consciència que tots som i actuem de models lingüístics tothora.

Podreu trobar tota la informació sobre aquesta situació del català al web www.emergencialinguistica.cat.