Recordar el senyor Ramon és fàcil. Era casat amb la Maria Busquets Casas, la Maria de les Olletes, que li deien. Tenia una petita botiga a la plaça de Catalunya de plats i olles i porrons. Hi podies trobar de tot. Quan van recuperar els gegants antics de Girona buscava una guardiola gran i la vam trobar allà. A partir de llavors vam mantenir el contacte. Ell va ser dels primers a col·laborar amb la capsa del pin especial. Estimava les tradicions.

Només la gent gran recordarà la botiga de la Maria, tancada el mateix que feia anys que l’havien obert. La Maria estava delicada i ell es va convertir en el seu secretari. Ella va empitjorar i ens va dir adeu. Els agradava el col·leccionisme, s’ajudaven l’un a l’altre i a ella li encantaven els punts de llibre.

Al senyor Ramon li havia agradat el futbol. Primer havia anat a Vista Alegre i després a Montilivi. Havia estat anys anant amunt i avall amb l’equip de juvenils de La Salle, fent de delegat de camp. Era molt inquiet i, tot i que tenia un posat seriós, era molt agradable. Tenia una gran personalitat i coneixia el nom de tots els carrers de Girona i la seva història.

Havia treballat a la Tresoreria de la Seguretat Social, a tocar dels Maristes. Allà va coincidir amb la Carme Ministral, germana de l’escriptor i vídua del doctor Baró.

Dilluns el fill d’en Ramon em va trucar i em va dir que el pare havia fet una davallada i que ens acabava de dir adeu. Tenia 95 anys. La mort sempre ens sobta, no importa l’edat. L’únic consol és que es retrobarà amb la seva Maria de les Olletes i amb molts amics que l’han precedit.

Avui li diran adeu a les 4 de la tarda a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal de Girona, on ben segur que veïns del Barri Vell no hi faltaran per estar al costat dels seus fills, en Narcís i en Ramon, i els seus nets.

Ramon, digue-li a la Maria que encara tinc algun punt de llibre per a ella i que l’hi faré arribar.

(*)