Opinió

De set en set

Animals de costums

Els animals s’han amagat al cau, els animalets humans hem sortit en massa i les bombolles ens han anat esclatant a la cara

Senglars gairebé al centre de Barcelona, cabirols a Montcada o guineus enmig d’un camp d’hoquei sobre herba a Terrassa. Fa un any aquest diari es feia ressò de com després d’unes poques setmanes de confinament per la pandèmia de la Covid-19 i, per tant, de la semiretirada dels humans del medi natural, alguns animals havien estat vistos en indrets no gaire habituals. La desaparició del brogit humà retornava la fauna al seu lloc. Un any després, i quan ja tenim ben assumit que allò que vivíem fa un any no era només qüestió de prendre paciència unes quantes setmanes i que el virus ja s’aniria esfumant, sinó que la bèstia de la Covid-19 té força per temps, hem viscut una setmana santa amb més brogit que mai, no pas per les cornetes dels armats desfilant pels carrers al costat de les vestes i les nenes vestides de marededeus. No. Els pobles han quedat literalment ocupats per caravanes, per masses de catalans que ens hem mogut d’un cantó a l’altre per mirar de respirar, d’esbargir-nos després de tants mesos de processó vírica. Els animals s’han amagat al cau, els animalets humans hem sortit en massa i les bombolles han anat esclatant-nos a la cara arreu. L’ensorrat sector turístic ha mig reviscolat. Però els dies que vindran ja ens comencen a pesar. Seran dies “assistencialment complicats”, avisa el secretari general de Salut, Marc Ramentol. I sant tornem-hi. Som animals de costums. Aquesta setmana ens diran (i potser arribarem a entendre) quines mesures haurem de seguir per controlar els contagis, mentre el ritme de vacunacions continua pel pedregar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.