Opinió

El voraviu

Els rics fan de rics

Esperanza Aguirre i el seu marit fan tot tipus de verreries amb un Goya

No acabo de veure clar que un Goya de cinc milions d’euros penjat a la capçalera del llit sigui una estratègia per ajudar a agafar el son als aristòcrates, com seguir el mètode del doctor Estivill ho és per al poble ras. Un cop vist el quadre, un retrat pintat entre el 1795 i el 1800, d’un tal Don Valentín Bellvís de Moncada y Pizarro, no en queda cap, de dubte. El son d’Esperanza Aguirre i el seu arruïnat marit, grande de España, presidit en tot moment pel retrat d’un avantpassat que escruta com un mussol els teus moments d’amor i de sexe havia de ser un malson. A mi m’incomodaria sobre manera, de veritat. Han vist com s’hi fixa i quina rialleta esbossa, el retratat? El pudor els obligava a fer-ho sota els llençols o al cap d’un temps ja se’n van descucar i no els feia res? Ves a saber quines aficions i habilitats sexuals tenia, l’avantpassat! I què en pensava, de les aficions i habilitats que observava en la parella? Aquesta tríada permanent en les nits d’Esperanza Aguirre va ser cabdal per a l’actuació política? Pesava en les tortuoses relacions amb Mariano Rajoy? M’agradaria tant esfilagarsar fins a l’infinit la situació! Inventar supòsit rere supòsit! Imaginar jocs de llit! Mil posicions d’aquell cabell encarcarat per la laca! Però s’acaba l’espai i he de dir la veritat. El quadre no era al dormitori. Era sobre una xemeneia en un saló. Els rics fan de rics i les verreries han estat amb les lleis, que és el que s’han passat per l’engonal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia