Opinió

A la tres

El català i els essencials

“Al meu barri molta gent parla un català imperfecte però fa goig observar com no hi renuncien

Provinc d’un barri de l’àrea metropolitana de Barcelona on el dia que vaig sentir dues mares parlant català, en un parc infantil, no vaig poder evitar frenar en sec per constatar que m’equivocava. Un barri dividit entre les famílies que s’enorgulleixen que els seus fills siguin bilingües i les que estan rabioses perquè a l’escola, segons lamenten, només es parla català. Un barri perifèric on la majoria de polítics, quan venen de visita –i ja no els explico si estan en campanya electoral– entren en bucle en mode amnèsic i el seu cervell esborra automàticament un idioma. Un barri on els mestres fan una feina impagable per atendre cadascuna de les vint o vint-i-cinc realitats que s’apleguen a l’aula i per formar alumnes competents en més d’una llengua, quan molts d’aquests provenen de famílies que difícilment poden pensar en com comunicar-se quan no saben com pagaran el rebut de la llum o les sabates de la canalla. Un barri on seria molt difícil trobar veïns que entenguin de què va això de la llei de l’audiovisual i del blindatge del català. Un barri, en definitiva, que no és una excepció en aquest país.

El meu barri, però, és també un barri on moltes entitats han ajudat la població adulta a defensar-se prou bé en la llengua de la terra que els ha acollit. Hi ha molta gent que parla un català imperfecte, farcit d’incorreccions, però fa goig observar com no hi renuncien malgrat que el seu català inclou paraules inventades i extirpa uns quants fonemes. Són les mateixes persones que, infinitat de vegades, han tastat la burla pels seus errors en lloc de l’aplaudiment pel seu esforç, o s’han empetitit quan algú, en sentir-los, ha saltat del català al castellà. I malgrat tot, són els essencials per salvar la llengua, els que se sumen per devoció i no per obligació, els que s’esforcen a parlar català amb els fills i els nets, els que batallen en un entorn hostil. Molts estudis conclouen que l’ús del català ha emmalaltit, però sense aquestes persones que fan un gran esforç de parlar-lo, amb totes les seves imperfeccions, potser estaria a l’UCI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia